Amb una història que es remunta a 1510, data en la qual Ferran el Catòlic va prohibir la distribució a Alacant de vins procedents d’altres terres, Alacant és la ‘Regió més valorada d’Espanya’, segons la Guia Peñin 2015, amb una qualitat mitjana de vins situada entre les més altes d’Espanya. Alacant és també la zona de major producció ecològica de la Comunitat Valenciana i en el seu catàleg conviuen vins vegans, demeter, biodinàmics, de paratges específics i de Parcs Naturals.
El Consell Regulador de la DOP Alacant és una de les institucions més antigues d’Espanya com a germen de les primeres denominacions d’origen. Ja en el segle XVI el rei Felip II va atorgar una protecció especial a la ciutat d’Alacant per a emparar el comerç de vins en virtut de la seua qualitat. La ‘Junta d’Inhibició del Vi Foraster d’Alacant’, així com el gremi de tonelers o els documents guardats en l’Arxiu Municipal de la ciutat testifiquen que ja llavors es realitzaven activitats i registres de control molt similars als que actualment es coneixen com a ‘traçabilitat’ de producte.

La DOP Vins d'Alacant empara més de 40 cellers que sumen 10.000 hectàrees i més de 2.000 agricultors dedicats a la producció vitícola. La zona de producció se circumscriu a les comarques de l’Alacantí, Vinalopó Alt, Vinalopó Mitjà, Vinalopó Baix, l'Alcoià, el Comtat, la Marina Alta i la Marina Baixa.
Gràcies a la riquesa dels seus sòls i als matisos del seu clima, les huit comarques ofereixen varietals regionals la qualitat de les quals és reconeguda i celebrada a tot el món. En 2022, la DOP Alacant comptava amb 10.598 hectàrees inscrites, 45 cellers (39 d'ells embotelladors) i 2.298 vicitultors. A la campanya 2021-2022, la producció emparada de vi d'Alacant va ser de 153.717 hectolitres (-6,9 % respecte la campanya anterior).
En termes d'exportació, a l'any 2022 s'exportaren 31.326 hectolitres, un 10,9% més que l'any anterior. Els principals destins van ser Alemanya (23,7%), França (6,4%), Polònia (6,6%) i Els Països Baixos (5,4%).